Les característiques bàsiques dels tubs de vidre de quars són les següents:
Resistència a alta temperatura: el punt de suavització és d'aproximadament 1730 graus; es poden utilitzar contínuament a 1100 graus i suportar temperatures màximes de fins a 1450 graus durant períodes curts, molt superiors al vidre normal.
Resistència a la corrosió: amb l'excepció de l'àcid fluorhídric i l'àcid fosfòric calent, són pràcticament inerts amb altres àcids i àlcalis. La seva resistència a l'àcid és 30 vegades la de la ceràmica i 150 vegades la de l'acer inoxidable, demostrant una estabilitat química excepcional a altes temperatures.
Excel·lent estabilitat tèrmica: el coeficient d'expansió tèrmica només és d'una dècima a una vintena part del del vidre normal. Poden suportar fluctuacions dràstiques de temperatura; per exemple, no es trencaran quan s'enfonsen a l'aigua a temperatura ambient després d'escalfar-los a 1100 graus.
Transmissió òptica superior: ofereixen una excel·lent transmissió de la llum a tot l'espectre, des de l'ultraviolat fins a l'infrarojo. La transmitància de la llum visible supera el 93% i la transmitància ultraviolada màxima pot arribar al 80%.
Aïllament elèctric excepcional: la seva resistència elèctrica és 10.000 vegades la del vidre normal, el que els converteix en un excel·lent material aïllant que manté propietats d'aïllament estables fins i tot a altes temperatures.
Altres característiques: Alta puresa (el contingut de SiO₂ pot superar el 99,99%) i idoneïtat per a mètodes de processament flexibles com el tall i la perforació; l'únic inconvenient significatiu és la seva naturalesa fràgil, que els fa propensos a trencar-se.
